divendres, de juny 05, 2015

Tens cinc minuts? Reflexions abans d’anar a comprar

En aquesta societat de consum que vivim, es fàcil arribar a ser víctimes del que considerem  “consum compulsiu” o el que es el mateix, comprar per comprar, en lloc de fer-ho per satisfer  una necessitat o desig.
Anar de compres s'ha convertit en una activitat d'oci de manera que casi no entenem que podem  sortir a fer un tomb sense comprar res pel camí.  De fet, moltes vegades l'escenari del passeig es un centre comercial.  Sovint, comprem  “qualsevol cosa” per alliberar  tensions.
Si fem un repàs a l'armari trobarem peces que vam comprar fa temps i casi mai ens hem posat, això ens pot fer sentir malament, i  mes encara si ens en recordem dels diners que vam pagar.

Per això es important  tenir present el principi ecològic de les tres R.
Reduir, Re-utilitzar i Reciclar, i si pot ser en aquest ordre.
1          -   Minimitzar la quantitat de roba de primera mà que comprem.
2          -   Donar segones oportunitats a la roba que ja no volem.
3          -   Llençar  la roba que no podem re utilitzar als contenidors específics per el reciclatge.
 Quan comprem roba, a més de satisfer un desig estem col·laborant econòmicament amb tots els processos que l'han fet possible.
Ens preguntem com ha arribat aquella peça a les nostres mans?
Quines implicacions  socials  i mediambientals i  processos  l'han fet  possible?
El consum responsable ens porta a saber com s'ha fet la peça de roba i poder valorar si volem, o no col·laborar amb les grans marques de moda Fast.
A les nostres ciutats trobem nombroses botigues de roba amb una súper oferta, segurament moltes vegades ens fem la pregunta:
-On podem comprar per ser mes sostenibles, i afavorir l'economia local?
Si volem roba de primera mà, es important preguntar-nos a quin tipus de comerç volem  afavorir.  
La majoria de botigues, son grans cadenes de roba, de marques molt conegudes,  però en tenim moltes de segona mà on hi podem trobar roba en molt bon estat,  les botigues de barri transformades, que donen una oportunitat a nous dissenyadors que comencen a treballar amb teixits ecològics i Upcycling i els petits  negocis familiars.
 El consum responsable, es més car?
Si, es cert,  que els articles produïts respectant el medi ambient i a las persones ( productes ecològics o els de Comerç Just), solen ser més cars que els convencionals.  Però si parlem des de la ètica i la justícia,  hauríem de fer-nos la pregunta en sentit contrari:
-No son los productes convencionals massa barats?
Comprar roba de segona mà es una molt bona opció si volem ser sostenibles, cada vegada més botigues i amb això més consumidors opten per aquesta opció sostenible,  tot i que en el nostre país encara no funciona com en els altres països d'Europa.


En qualsevol cas, a l'hora d'escollir entre una peça confeccionada en condicions laborals poc dignes i un altre de més cara,  però confeccionada en condiciones laborals dignes, l'última paraula la tenim els consumidors. Cadascun de nosaltres podem mesurar quines son les nostres prioritats, i com administrem els nostres diners, d'acord amb els nostres principis. 




dimecres, de febrer 18, 2015

UPCYCLING ES: IMAGINACIÓ, CREATIVITAT, CONSCIÈNCIA AMBIENTAL I SOBRETOT ESTALVI

Avui tothom sap de reciclatge, però, de l’Upcycling i la seva connexió amb la moda i el disseny, no en sentim a parlar tant!!

Quan jo era petita la meva mare – sense saber-ho ja era una avançada – agafava els jerseis que ens anaven petits i els desfeia i en feia un de nou i més xulo!!!
La meva mare no sabia que el que feia, era upcycling!
                             
                         Reutilitzar els materials existents 




Avui dia produïm més tèxtils del que podem utilitzar. Moltes de les grans cadenes de roba poden produir fins a mil milions de peces l'any. ¿Què passa amb aquesta roba quan la seva vida útil hagi acabat?


Fa gairebé tres anys, vaig fer un compromís de no comprar res de fast fashion!




I el que va començar com un desafiament pràctic per aturar l'excés de consum i la despesa excessiva s’ha convertit en la meva filosofia.
Coneixia el moviment Slow food – en soc consumidora – i això em va portar a conèixer Slow Fashion Espanya
I així vaig arribar a l'upcycling.

Vaig començar el projecte de Seamstress Vintage reutilitzant texans i corbates, però a partir d’aquí no tinc límits i tot és possible.


                    

Imaginació, Creativitat, Consciència ambiental i, sobretot, estalvi

I el resultat un article bo, fet a mà, i sostenible.

Upcycling es pot fer utilitzant qualsevol resta de pre-consum o residus post-consum o una combinació dels dos tipus de residus. Pre-consum es produeix quan els articles es fabriquen i són les peces de roba que sobren després de tallar un patró, mentre que el post-consum es refereix a les peces de roba que ja no volem i que llencem.
l’Upcycling podria ser una bona manera perquè les empreses i els dissenyadors mirin de ser mes eficients amb els materials sobrants, i fer un seguiment dels seus residus per integrar-los en futurs dissenys. 

A mi m’agrada treballar amb l’Upcycling també per crear una connexió amb el nostre patrimoni i conservar una mica d'història tot incorporant roba vintage o fent servir una relíquia de la família per a crear una peça original. 






El món l’Upcycling s'ha disparat en els últims anys, i hi ha forces dissenyadors que ens inspirem en aquesta faceta de la moda ecològica. Ara molts compradors comencen a adonar-se dels efectes de la moda ràpida i comencen a buscar formes innovadores per canviar el vestuari.
La roba Upcycled pot ser part d'aquesta revolució perquè quan ens expliquen el procés general de producció d'una peça de cotó, el creixement del cotó, la collita, el tractament, el filat, el teixit, la fabricació, la importació, etc., ens és fàcil entendre que hi ha d'haver algun descontrol en el procés de fabricació d' aquesta peça per ser venuda a només 3€.


Un dels problemes per produir més moda upcycling és la de trobar tallers especialitzats en tècniques de disseny upcycling que estiguin disposats a treballar amb la roba de segona mà i teixit de restes, car no és el mateix tallar els patrons d’un rotllo que de retalls. 



dimarts, de gener 20, 2015

EL MOVIMENT SLOW I COM ARRIBA A LA MODA

              


El moviment Slow neix a Roma l’any 1986, i neix per combatre el fast food.
Al nostre país apareix 10 anys més tard i amb una rebuda molt diferent de l' Italiana.
Per exemple: aquí va ser la moguda d’uns pocs — la gent ho trobava divertit però no li van donar la confiança que li van donar els Italians.
El moviment Slow ens diu:  “Viure lent per viure millor”
Amb el temps també arriba a la moda i apareix Slow fashion i, com al cas del fast food, apareix per combatre el fast fashion.
Les persones comprem a diari mes roba de la que necessitem i amb això fem que es generi una gran producció a les grans marques. Així, es generen molts mes residus, ja que les peces que es compren a un molt baix preu tenen com a desavantatges la seva baixíssima qualitat en les fibres i per això es llencen molt abans.

QUANTES PECES DE ROBA ET COMPRES? I CADA QUAN LES LLENCES?

Això, ens ho hauríem de preguntar mes sovint. Perquè tanta pressa de voler tenir l' última peça de l'aparador a l'armari? 
Val la pena seguir en aquest espiral de consum on la qualitat i les maneres de produir nomes ens deixen temes negatius?
Atesa la quantitat de residus, l’explotació laboral, l'acceleració de fibres contaminades que també ens contaminen a nosaltres, Slow fashion busca generar una consciència: només cal comprar allò que realment necessitem. Cal comprar productes naturals on no es fan servir pesticides, cal valorar la ma d’obra, cal comprar en botigues de segona mà, Upcycling ......
Els principis del Slow fashion es basen en donar valor a l’artesà, al productor local i al treball proper.





Per sort, a la passarel·la ja comencem a veure dissenys amb roba ètica i dissenyadores com Stella McCartney
Ali Hewson, o Katharine Hamnett  ja fan moda sostenible.
Una  anècdota: Matilda Lee al seu llibre Eco Chic ens diu que al Regne Unit a l’any 2005 es va fer un estudi de compres i es va veure com el consum de texans era alarmant: cada segon se’n  venien 3 pantalons. Aquest llibre també ens fa reflexionar sobre la manera de fer moda que tenen les grans marques  Fast fashion!! No fan només dues col·leccions a l’any i poden fer-ne fins a 14 a 15. Amb això podem veure clarament el poc que els importa el concepte ètic a la producció i al disseny.



 

                THE ‘SLOW’ MOVEMENT AND HOW IT AFFECTS FASHION

The Slow Movement was born in Rome in 1986 and was created to combat fast food.
In our country, however, it appeared 10 years later and was received in a very different way from Italy.
For example: in Catalonia, few people were involved; people found it amusing but, unlike the Italians, did not take it seriously.
The Slow Movement says: "Live slowly and live better".
The Slow Movement eventually reached the world of fashion and, just like Slow Food and Fast Food, was born to combat Fast Fashion.
People buy more clothes than they need, which generates vast levels of production by the big brands and much waste. Cheap clothing has the disadvantages of being made out of low quality fibres and so you have to throw away your clothes much more quickly.
HOW MANY GARMENTS DO YOU BUY? AND WHEN DO YOU THROW THEM AWAY?
We should ask ourselves these two questions more often. Why such a rush to have the latest piece of clothing in the shop window in your wardrobe?
It is really worth continuing in this upwards spiral of consumption in which quality and production methods only lead to negative issues?
In light of the amount of waste generated, exploitation in the workplace, and the increase in the use of contaminated fibres (that also contaminate us), Slow fashion seeks to improve awareness: buy only what you really need, buy natural products in which no pesticides are used, take into account the labour used to make the garment, buy in second-hand shops, upcycle, and so forth.
The principles of slow fashion are based on giving value to the creator, to the local producer and to locally produced goods.
Luckily, fashion shows are beginning to see more ethical clothing designs and designers such as Stella McCartney, Katharine Hamnett and Ali Hewson are now creating sustainable clothing.
An anecdote: Matilda Lee, the author of the book Eco Chic, reports that in the UK in 2005 a study of shopping revealed alarming levels of consumption of jeans: every second 3 pairs of jeans were sold! The book also makes us think about how the giant fashion brands make their products — Fast fashion! They don’t have two collections a year but, rather, have up to 14 or 15. This shows how little they care about ethical concepts and production design.








dilluns, de gener 12, 2015

Acabem amb els falsos mites de la roba vintage

Acabem amb els falsos mites de la roba vintage
Suma't a la moguda de comprar roba de segona mà.
Supera tots els mites que puguis tenir per comprar millor la propera vegada.


1- Tota la roba de segona mà és vintage?
El concepte vintage fa  referència a peces que tenen entre 20 i 100 anys. No totes les botigues que venen roba de segona mà tenen peces vintage.
2- Tota la roba vintage es de segona mà?
És cert, és més fàcil trobar roba vintage feta servir, però encara existeixen peces de més de 20 anys que són noves.

3- La roba vintage es bruta?
Si alguna vegada has entrat en alguna botiga de segona mà i has tingut una mala experiència, supera-ho!  Hi ha moltes botigues on la roba és neta i triada amb molta cura.
4- Per comprar roba vintage, hem de remenar d’una pila?

Un altre cosa falsa! La majoria de botigues està tot molt ben organitzada amb penjadors i una tria de colors i estils.
5- La roba vintage es més econòmica?

Potser que en alguns casos sigui així, però no sempre. Moltes peces per la seva antiguitat o per qui les va portar, són més cares que qualsevol marca nova.
6- Totes les botigues vintage accepten qualsevol roba de segona mà?
No sempre és així i, de fet, la gent que ens agrada el vintage som molt selectius a l’hora de vendre la nostre roba.

7- No hi ha moltes talles de roba vintage
És cert que probablement hi hagi només una sola peça de cada model, però hi ha mil estils, formes i colors. Segur que alguna cosa hi trobaràs!
8- La roba vintage fa que et vegis vella?

Totalment fals! La idea d’aquest tipus de peces és que s’adaptin al teu armari i a les teves necessitats.










Let’s end some of the myths about vintage clothing.

Get in on the second-hand clothing craze!
Let’s get over some of the misconceptions so that you’ll be able to buy better the next time.

1- All second hand clothing is vintage.
The concept of vintage refers to clothing between 20 and 100 years old. Not all shops that sell second-hand clothes sell vintage pieces.
2 - All vintage clothing is second hand.
It is true that it is easier to find second-hand vintage clothing; however, you will still find new garments that are over 20 years old.
3 - Vintage clothing is dirty.
If you have ever had a bad experience in a second-hand shop, now is the time to get over it! There are many shops in which the clothes are clean and chosen with care.
4 - To buy vintage clothes you have to rummage through huge piles of clothes.
Another falsehood! Most shops second-hand shops are very well organized with articles hung up according to colour and style.
5 - Vintage clothing is cheaper.
Sometimes, but not always. Due to their age or who wore them, many old garments are more expensive than some brand new pieces.
6 - All shops accept all vintage second hand clothing.
Not always. In fact, those of us who love vintage clothing are very selective when it comes to selling our clothes.
7 - There are not many different sizes.
It is true that there is probably only one size for each garment. But there are a thousand styles, sizes and colours and you'll find something you like!
8 - Vintage clothing makes you look older.
Totally false! The idea of ​​this type of clothing is that it adapts to your wardrobe and your needs.

dimecres, de març 05, 2014

Volem ser originals?

Volem ser Originals?
Avui tots semblem uniformats, pels carrers vestits amb les mateixes marques. Les mateixes peces de roba que veiem als aparadors les veiem a la gent que es mou pels carrers.

Fa uns dies vaig fer la prova a Barcelona i vaig contar fins a 8 peces iguals! 

No  siguis un mes del ramat!!!!                                
                                                                 

Siguem originals! No s'han de pagar molts diners per aconseguir un bon estil, només una mica de creativitat i lluiràs un look diferent.
El Retro o el Vintage son estils que ens garanteixen trencar motlles i ens asseguren ser autèntics i sobretot únics. No cal vestir de cap a peus coses velles i antigues: amb unes arrecades o una punta que les mares i àvies encara guarden ens convertirem amb la mes vintage de la colla.


T'apuntes aquesta moda?

Si t'agrada aquesta idea, és important que tinguis present la diferencia entre retro i vintage. S'assemblen molt i els conceptes és barregen fàcilment i molts pensen que vintage i retro és exactament el mateix, Però,  l'essència és completament diferent.
Hem de dir Vintage per parlar dels objectes, la roba, etc, dissenyats i fabricats al passat, després del 1900 - des d'un vestit fins a una torradora . En canvi,  Retro ho fem servir a l'hora de parlar dels objectes i la roba  etc.  que els dissenyadors d'avui han dissenyat i fabricat inspirant-se en el passat. 



                                                     

                                                                                                 














Normalment la paraula vintage va associada a creacions de grans dissenyadors que es conserven en molt bon estat i que tenen un alt valor econòmic. Però també la podem utilitzar per qualsevol cosa antiga que trobem a cala iaia, sempre que estèticament ens aporti alguna cosa.
Barrejar peces modernes amb peces antigues és la formula i avui dia és molt fàcil trobar peces tant retro com vintage. Hi ha moltes botigues online especialitzades i econòmiques. 
Ja pots deixar de vestir d'uniforme!
Segur que agrada una camisa de topets, una peça amb puntetes, o peces una mica més conservadores com pot ser un coll Peter-Pan. 
Anima't! Deixa el ramat i vesteix un estil únic i  diferent. Vesteix l'estil Seamstress Vintage! 



                                                               




























dilluns, de febrer 10, 2014

MANERES DIFERENTS DE FER MODA

L'Upcycling és una manera diferent de treballar els teixits i fer moda, moda sostenible i ecològica.

A Edinburgh vaig coneixer l'Upcycling, em va encantar!!!


Feia molts anys que havia deixat de somiar amb el disseny per tocar de peus a terra i treballar amb una professió que a priori em semblava més estable, però com a tanta gent la crisis em va tocar de ple i em vaig quedar sense res.
Amb l’Upcycling  va renéixer el meu entusiasme per fer roba, i va tornar el somni que havia deixat enrere, una nova il·lusió i una manera diferent de fer moda.
L’Upcycling consisteix en convertir coses que normalment anirien a la brossa en altres de valor - se'ls dóna una segona oportunitat i no es generen nous residus. 
En el meu cas la matèria primera és la roba. No es tracta d'arreglar una peça feta servir, de segona mà, sinó de dissenyar-ne una de nova. 
Arquitectes, dissenyadors industrials i els dissenyadors de moda podem dissenyar amb materials eco-friendlyi buscar diferents formes de produir-los sense explotar o fer malbé els recursos naturals, el disseny ecològic ja no és una opció, sinó una necessitat.
Hem de reduir el volum de roba de l'abocador i reutilitzar-ne la major part i facilitar-ne el reciclatge perquè es transformi en peces úniques i diferents.























Al món de la moda cada cop són més comuns conceptes com ara slowfashion o ecofashion, reutilització de teixits (reciclar i fer un nou teixit), cradle to cradle (economia circular), zero waste i upcycling.
M'encanta utilitzar les peces que la gent llença i convertir-les en noves. Compro peces d'home i dona, peces que m'enamoren pel tacte i color. També he fet una faldilla amb un paraigües que es va trencar, un vestit amb corbates, i ara estic fent un vestit amb les bosses de seda de les infusions. Tota la roba que m'arriba al taller la transformo, a vegades veig una peça i ja l'imagino diferent! De moment totes les peces que faig les dissenyo, les tallo i les cuso jo, per tant podem dir que son dissenys 100% handmade.
És molt interessant per als dissenyadors que comencem i és una oportunitat de fer les coses bé. I sense recursos econòmics, podem comprar peces de segona mà a preus molt barats i convertir-les en peces de disseny i molt maques. Comprar teixits ecològics i produir és car. Per això veig el reciclatge com una oportunitat. A més, creativament és molt interessant. 
Hi ha molts dissenyadors que han escollit aquest camí,
especialment en països com Alemanya, Anglaterra, Finlàndia i Dinamarca. 
El comerç just, la reutilització de teixits, el reciclatge, els teixits orgànics i ecològics, l'upcycling, i segur que moltes coses més fan que aportem el nostre granet de sorra per viure amb un món més sostenible.